Els models d'IA de pesos oberts són molt més barats, i aquí hi ha la temptació de prohibir-los
Un desenvolupador de programari lliure subratlla fins a quin punt els models de pesos oberts són més assequibles que les alternatives privatives, i adverteix del risc que s'usi la por a la Xina per prohibir-los.
El desenvolupador de programari lliure i gestor de projectes de tecnologia James O'Claire ha publicat un article on subratlla fins a quin punt són més barats els models d'intel·ligència artificial de pesos oberts que les alternatives privatives i comercials. La diferència de cost no és marginal, i té conseqüències sobre qui pot construir amb aquesta tecnologia i qui no.
Un model de pesos oberts és aquell que es distribueix de manera que qualsevol el pot descarregar, executar en la seva pròpia infraestructura, auditar i adaptar. Això vol dir que no pagues per cada consulta a un proveïdor, que no depens que una empresa mantingui el servei i que les dades sensibles no cal enviar-les a fora. Per a administracions, mitjans, universitats i empreses petites, aquesta autonomia és sovint la diferència entre poder fer servir la tecnologia o quedar-ne fora per cost.
En el mateix text, l'autor expressa una preocupació molt sensata: que s'acabi usant la narrativa de la por, en aquest cas contra la Xina, per prohibir els models d'IA de pesos oberts, que sovint venen del país asiàtic, per afavorir OpenAI, Google i Claude. És a dir, que un argument de seguretat nacional serveixi, a la pràctica, per protegir la posició comercial d'uns quants proveïdors tancats.
Aquest és el nus de la qüestió. Els models oberts són el contrapès que evita que la intel·ligència artificial quedi concentrada en mans de tres o quatre empreses que en fixen el preu i les condicions. Prohibir-los o restringir-los en nom d'un risc geopolític tindria l'efecte, buscat o no, d'eliminar aquest contrapès. Convé distingir entre els perills reals d'una tecnologia i els arguments que, sota l'aparença de seguretat, defensen sobretot un mercat.
En última instància, la pregunta no és si la Xina fabrica bons models, sinó si volem un ecosistema d'intel·ligència artificial on encara sigui possible triar una alternativa que puguis inspeccionar i allotjar tu mateix. Perdre'l seria molt més car, a la llarga, que qualsevol risc que ara s'invoca per justificar-ne la prohibició.