El consum d'aigua de la IA: una eina per veure què representa de debò el teu ús
Les narratives sobre l'aigua que gasta la intel·ligència artificial han estat o bé exagerades o bé directament falses. Una eina de l'investigador Andy Masley permet posar-hi xifres, i la seva virtut és que explica la metodologia.
Sobre el consum d'aigua i la intel·ligència artificial, les narratives han estat o bé exagerades o bé directament falses. És un terreny on la indignació circula molt més de pressa que les dades, i on una xifra impactant es comparteix mil vegades sense que ningú n'hagi comprovat l'origen.
L'investigador Andy Masley va fer una eina per veure quin percentatge, respecte al total d'aigua que uses en un dia, representa el teu ús de la IA. L'eina és accessible en anglès i permet a cadascú situar el seu consum en context, en comptes de quedar-se amb un titular abstracte sobre litres per consulta.
Una cosa important i molt interessant de l'eina d'Andy Masley és que inclou un apartat de metodologia, que explica com es fan els càlculs. Això ja és una diferència fonamental respecte a la majoria d'estimacions alarmistes, que solen donar una xifra final sense dir d'on surt ni què hi entra i què no. Sense metodologia, una xifra no es pot verificar, comparar ni discutir; només es pot creure o no.
Aquesta és, de fet, la qüestió de fons. Que un ús massiu de tecnologia tingui una petjada ambiental és cert i s'ha de mesurar. Però mesurar-ho bé vol dir dir de manera transparent quins supòsits fas: si comptes l'aigua de refrigeració dels centres de dades, si l'imputes per consulta o per usuari, si inclous l'aigua de generar l'electricitat, i amb quines fonts. Comparar el consum d'una consulta amb activitats quotidianes, amb els números a la vista, ajuda a tenir un debat honest, en comptes de triar entre negar el problema o exagerar-lo fins a l'absurd.
Fer servir eines com aquesta, amb els supòsits sobre la taula, és l'única manera de tenir un debat honest sobre l'impacte ambiental de la tecnologia. Negar el problema i exagerar-lo fins a l'absurd són les dues cares de la mateixa manca de rigor, i totes dues impedeixen decidir bé.