L'EFF reclama una regulació de la IA racional i no venjativa arran del cas Trump contra Anthropic
La fundació avisa que castigar una empresa per no col·laborar amb el govern estableix un mal precedent. El cas també mostra com el discurs de la por que la mateixa indústria alimentava se li ha girat en contra.
La regulació de la intel·ligència artificial hauria de ser racional, no venjativa, diu l'Electronic Frontier Foundation, arran del cas de l'administració Trump contra Anthropic, una empresa que el govern veu com a no col·laboradora. El fons de l'argument és senzill: la política pública sobre una tecnologia no s'hauria de fer servir com a instrument per premiar els afins i castigar els qui no s'hi pleguen.
Val a dir que la mateixa Anthropic jugava al discurs de la por, que omple molts titulars i queda molt bé de cara al públic, per fer pujar el valor de les seves accions i per vendre, selectivament, versions no restringides molt més cares. Aquesta narrativa, impulsada per la mateixa empresa, que probablement pensaven que era únicament estratègia comercial, se'ls ha girat completament en contra: l'administració Trump ha fet servir les pròpies paraules i advertiments d'Anthropic per justificar la prohibició.
La lliçó té dues cares. La primera és que dramatitzar els perills de la pròpia tecnologia per diferenciar-se i apujar preus no és neutre: normalitza la idea que aquests sistemes són tan perillosos que cal un control excepcional, i aquest marc després l'aprofita qui vol. La segona és que la resposta d'un govern no hauria de dependre de si una empresa li és políticament còmoda. Una regulació racional fixa regles clares i iguals per a tothom, avaluades pels seus efectes reals sobre els drets de les persones, i no per la relació de cada companyia amb el poder de torn.
El cas és rellevant més enllà dels Estats Units perquè marca una manera de fer. Si el precedent és que l'accés a un mercat depèn de la lleialtat al govern, qualsevol empresa tecnològica queda exposada a la mateixa pressió, i els drets dels usuaris passen a segon terme.
A Europa, on el debat sobre com regular la intel·ligència artificial també és obert, val la pena mirar-s'ho: la temptació de fer servir la regulació com a arma és universal, i el criteri hauria de ser sempre l'efecte sobre els drets de les persones, no la conveniència política del moment.